iman
N.M [iman]
soi-même; soi; seul
Flexions iman
iman yimanSources iman
- BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
- J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982
Phrases avec le mot iman
Issen iman-is .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Ayen wuɣur ixemmem tazwara, iwala iman-is yemmut deg wedrar, ufan t imeksawen di tazwara n tefsut mi fettin ideflawen .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Ma tesliḍ i ssut sufella, ur ttazzal ara ; senteḍ iman-ik ɣer udernu, sentel aqerruy-ik deffir wayen tufiḍ .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Dɣa yenna-yas i yiman-is : " afellaḥ ur tent isdukul di yiwet tiremt .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]