iman

N.M [iman]

soi-même; soi; seul

Flexions iman

iman yiman

Sources iman

  • BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
  • J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982

Phrases avec le mot iman

Issen iman-is .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Ayen wuɣur ixemmem tazwara, iwala iman-is yemmut deg wedrar, ufan t imeksawen di tazwara n tefsut mi fettin ideflawen .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Ma tesliḍ i ssut sufella, ur ttazzal ara ; senteḍ iman-ik ɣer udernu, sentel aqerruy-ik deffir wayen tufiḍ .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Dɣa yenna-yas i yiman-is : " afellaḥ ur tent isdukul di yiwet tiremt .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

-->