iman

N.M [iman]

soi-même; soi; seul

Flexions iman

iman yiman

Sources iman

  • BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
  • J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982

Phrases avec le mot iman

Lḥusin yuɣal ɣer wemkan-is, iṭṭef abeckiḍ-is, Wecrif isnesr-d iman-is ɣer tama ufella .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Ikker, iseggem iman-is, yeẓẓel iɣallen-is ɣer warkasen icudd iten .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

D Muḥend i wumi iserreḥ wawal, yerna : - Almad agi d lemdeɣ taserrart akked uḥeddad ɣer baba-k akked keč, ukiɣ i yiman-iw nernaɣ ugar .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Iseggem iman-is, iḥuk allen-is, iẓra lexyalat zdat-s teddun tezzin as: Wecrif, Ḥemmu, Ameqran, Muḥ, Arezqi, . . .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Mots apparentés iman

snuffes  asemmad  lɣaleḍ  amyaẓ  aseḥḥar  anida  urqim  taḥnact  lḥiǧ  aṭas  aglaf  berreḥ  arrac  kurres  xneq 
-->