iman

N.M [iman]

soi-même; soi; seul

Flexions iman

yiman iman

Sources iman

  • BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
  • J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982

Phrases avec le mot iman

Yal axxam, tikkelt ibɣa zzit ad d-yas ad iktil i yiman-is deg wecbali n zzit-is .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Tawaɣit ur neẓra ma aṭas i yellan neɣ d imezwura yagi kan i d isbeggnen iman-nsen .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Wecrif yuli ɣef ufurk n teslent, iseggem iman-is deg wemkan deg yella yeqqim Ḥemmu, issers abeckiḍ ɣer tama- s, iqqim .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Iseggem iman-is, iḥuk allen-is, iẓra lexyalat zdat-s teddun tezzin as: Wecrif, Ḥemmu, Ameqran, Muḥ, Arezqi, . . .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Mots apparentés iman

rfi  sseftutes  leḥdid  semmeṭ  taxadect  buṭṭi  berrem  igedrez  aqabub  werǧin  izem  kesses  ddqiqa  qerrej  amyaẓ 
-->