iman
N.M [iman]
soi-même; soi; seul
Flexions iman
yiman imanSources iman
- BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
- J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982
Phrases avec le mot iman
Ilaq-as ad iqqen izri akked yimmal di yiwet tiremt, am win iteddun si tizi ɣer tizi… " Cfiɣ, sdergeɣ d iman-iw ɣer tewwurt, cuddeɣ tabernust nni inu tujriḥ, fkiɣ tameẓẓuɣt i Dda Muḥ .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Ḥulfan iman nsen am zun d arfiq wis tlata i d irnan gar-asen .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Seg wassmi yas-igzem ufus di tlufa ni n gar-aneɣ, tilufa n ger tuddar d leɛrac, iqqen iman-is .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Ikker, iseggem iman-is, yeẓẓel iɣallen-is ɣer warkasen icudd iten .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]