akal
N.M [akal]
terre; sol; bien, propriété foncière
Flexions akal
akal wakalSources akal
- BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
- J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982
Phrases avec le mot akal
Ɣas tebɣam ad tgem talast gar-awen, neɣ tram ad tgem aḍref ger wakal ɣef tetteddum, taggara ur tezmirem ad tgem talast deg genni neɣ ad tebḍum tabeḥritt nni yes teddunt turin nwen .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Deg webrid, ula d akal nni ibdan iḥemmu seg yiṭij ur as tuki, i lmend n weɣbel-is anda nniḍen .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Mi ara ẓreɣ yiwen ittkuffut, iḥemmu, ittjaddal ɣef sin iɣallen n wakal ɣef talast ger netta akked yiwen wemdan am netta, izmer ad yili d gma-s, d aɛmm-is neɣ d xal-is, imiren dɣa serreɣ ugar tidderɣelt yellan degneɣ .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]
Ur d ntiqen gar-asen, mi slan i wejrad n warkasen n Ṭimuc deg wakal n tiɣilt .
[
Agellid n times |
2006 |
Amar U Lamara ]