akal

N.M [akal]

terre; sol; bien, propriété foncière

Flexions akal

akal wakal

Sources akal

  • BOUAMARA Kamel, Issin : Asegzawal n teqbaylit s teqbaylit, Editions l'Odyssée, Tizi-Ouzou, 2010
  • J.-M. Dallet, Dictionnaire Kabyle-Français (parler des At Mengellat Algérie) , Selaf Paris, 1982

Phrases avec le mot akal

Ɣas tebɣam ad tgem talast gar-awen, neɣ tram ad tgem aḍref ger wakal ɣef tetteddum, taggara ur tezmirem ad tgem talast deg genni neɣ ad tebḍum tabeḥritt nni yes teddunt turin nwen .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Deg webrid, ula d akal nni ibdan iḥemmu seg yiṭij ur as tuki, i lmend n weɣbel-is anda nniḍen .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Mi ara ẓreɣ yiwen ittkuffut, iḥemmu, ittjaddal ɣef sin iɣallen n wakal ɣef talast ger netta akked yiwen wemdan am netta, izmer ad yili d gma-s, d aɛmm-is neɣ d xal-is, imiren dɣa serreɣ ugar tidderɣelt yellan degneɣ .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

Ur d ntiqen gar-asen, mi slan i wejrad n warkasen n Ṭimuc deg wakal n tiɣilt .
[ Agellid n times | 2006 | Amar U Lamara ]

-->